Sobre la resurrecció de Jesucrist

La Bíblia, tal com ha arribat fins a nosaltres -i el Nou Testament en particular- pressuposa certes instàncies autoritatives que no poden quedar desacreditades pel mer fet de ser-ho. És a partir d’aquesta premissa que Heinrich Schlier articula la següent hipòtesi: els esdeveniments històrics de salvació testimoniats per l’Escriptura reclamen per a si mateixos una singularitat del tot inabastable per als mètodes crítics purament «historiogràfics». Així mateix, en aquest assaig, Schlier conclou amb contundència, sense menystenir en absolut els procediments de l’aproximació científica, que l’evidència i la unitat dels relats neotestamentaris sobre la resurrecció de Jesucrist no poden -i encara menys en nom de criteris purament historiogràfics positius- prescindir de la lectura teològica singular provocada per uns fets singulars que en realitat precediren els textos i els van constituir.